El distintiu “Tengo Baja Visión” celebra avui els dos anys d´existència. A més de celebrar-ho amb tu, vull fer-te partícip d´ algunes reflexions respecte la seva utilitat.
Identificar-se com a persona amb baixa visió no es quelcom senzill. No ens agrada airejar les nostres dificultats. De fet, hi ha persones que àdhuc complir els criteris de la baixa visió, poden passar desapercebudes la major part del temps. Desgraciadament, segons anem perdent visió, els problemes es fan més patents: sovint topem , deixem de saludar els coneguts, no ens enretirem, frenem en sec, tombem les coses, arrosseguem els peus, no encaixem la mà que ens estenen, etc. Som conscients de que, als ulls del món, ens comportem de manera estranya i això ens fa patir. Ens sentim incompresos i mal interpretats. Deixem de bregar únicament amb un problema visual, perquè aquest passa a ser també social i emocional.
És en aquest moment quan el distintiu “Tengo Baja Visión” ajuda, treu càrrega psicològica, millora la comprensió y aconsegueix que el nostre entorn empatice amb nosaltres facilitant la nostra interacció social. Ajuda a que se’ns entengui i això ens treu un gran pes del damunt.
El primer dia que em vaig posar el distintiu “Tengo Baja Visión” va ser difícil. Era molt conscient de portar quelcom estrany i això encara em produïa més incomoditat. Mirava la gent buscant la seva reacció. Això em va durar dos dies , el temps necessari per adonar-me’n del be que em feia anar identificada. Vaig passar de sentir-me estranya perquè em miressin a desitjar que ho fessin, que veiessin que la “única” cosa que em passa és que no hi veig be. No he deixat de posar-me’l ni un sol dia i de fet, és que estic disposada a tornar a casa si he oblidat agafar-ho. Procuro portar-ne sempre uns quants a sobre: a la bossa, cartera, jaqueta, etc. Em protegeix i em fa sentir bé.
El distintiu “Tengo Baja Visión” funciona en el tu a tu. Quan el d´ enfront entén que tenim un problema visual, reacciona amb naturalitat, facilitant-nos l´ ajuda i comprensió que necessitem. Funciona quan ensopeguem. La gent passa de increpar-nos a disculpar-se per no haver-se adonat de que no hi veiem bé. I funciona quan ens creuem amb un conegut. Ja no esperen que nosaltres el reconeguem. S´ apropa, ens saluda i si veu que no sabem qui és, ens diu “hola Itzi, sóc la Paqui, la teva veïna”. ¡La vida és torna més senzilla!
Crec fermament en la utilitat del distintiu “Tengo Baja Visión” i en la necessitat de donar a conèixer a la societat la existència de la baixa visió. Sóc conscient de què es tracta d´ un treball de recorregut llarg, no aconseguirem que s´ entengui d´ un dia per altre, que hi ha persones que, tot hi que necessiten un bastó blanc per moure’s amb autonomia, poden reconèixer cares, llegir cartells i fins hi tot la lletra petita del periòdic. Què n’hi ha d’altres que no saluden als coneguts perquè no son capaços de distingir les seves faccions en canvi no necessiten ajuda per caminar. També es difícil comprendre als qui és tornen, o més ben dit ens tornem, literalment cecs a la foscor. Y què dir dels qui pateixen enlluernament i ni posant-se la ma com a visera poden veure el que tenen al davant… en fi, un mundo aquest de la baixa visió. Ens mou a seguir lluitant la convicció de que totes les persones que patim baixa visió ens beneficiem de la campanya de sensibilització del distintiu “Tengo Baja Visión”, siguem o no usuàries del mateix. El fet de identificar-se (o no) com a persona amb baixa visió és una decisió personal i totalment respectable. Però no podríem prendre aquesta decisió si no existís l’eina. Quant més es sàpiga de la baixa visió i més conegut sigui el símbol, molta més utilitat tindrà per a les persones que l´ utilitzin.
Ganes en tenim de sobres, paciència també. Recursos econòmics no tant, però els suplim amb la fèrria voluntat de molts col·lectius i particulars d’ajudar-nos en el nostre propòsit de treure de la foscor la existència de persones que ni hi veiem be ni som completament cegues.
¡Gràcies a tots els qui amb la vostra ajuda i col·laboració milloreu la comprensió i la interacció social dels qui tenim baixa visió!
Itziar González Lorenzo, Retinosis Gipuzkoa Begisare
+ info: www.tengobajavision.com
