L’Associació d’afectats per la Retinosis Pigmentaria, Begisare ha llançat un nou distintiu per tot aquell discapacitat visual que cregui important i necessari fer-se visible com a persona amb baixa visió, independentment del grau de visió útil que li quedi. L’objectiu d’aquest llançament, al que s’han adherit associacions estatals com Visió España, Retina Astúries, Associació Retina Navarra, Retimur, IBT-CRI Donostia i Agi Elkartea, és poder ajudar a les persones amb baixa visió a ser més autònoms.
La baixa visió és la condició visual que pateix una persona amb una reducció important de la seva visió, que no millora utilitzant l’adequada correcció amb ulleres, lents de contacte i fins i tot encertats tractaments farmacològics o cirurgia, i que per això pateix una incapacitat per realitzar algunes tasques de la vida quotidiana. Degeneració macular, retinosis pigmentaria, aniridia, cicatrius en la còrnia, retinopatia diabètica, glaucoma o problemes amb el nervi òptic són algunes de les malalties que causen la baixa visió, els símptomes de la qual es presenten en forma de visió borrosa generalitzada, pèrdua de la visió central, de la visió perifèrica o d’una part del camp visual. Així, es considera que un pacient té baixa visió quan després de la millor correcció òptica, la seva agudesa visual és menor de 0,3 en el millor dels ulls, o un camp visual inferior a 30.
Les persones amb baixa visió, i fins i tot, els cecs legals (es considera cec legal a la persona que, sense ser cec total, tingui una agudesa visual menor o igual al 10% i/o un camp visual menor o igual a 10 graus) tenen dificultats per manejar-se en diverses activitats de la vida quotidiana, mentre que en unes altres poden ser relativament autònoms. Les activitats en les quals mantinguin l’autonomia dependran del motiu de la discapacitat visual (falta d’agudesa vs. falta de camp visual). Una persona amb retinosis pigmentaria avançada, per exemple, pot ser capaç de llegir, mentre que necessitarà d’ajuda de tercera persona o bastó per a la seva mobilitat. Aquesta situació produeix malentesos freqüents sobretot entre els discapacitats visuals que no mostren anormalitat visible en els ulls, que poden fixar correctament la mirada, i que fins i tot no porten ulleres fosques o cap altre dispositiu que mostri als altres que té un problema de visió.
En moltes ocasions aquesta funció s’aconsegueix amb el bastó blanc, que a més de servir per detectar i salvar obstacles, serveix per indicar que tenen una discapacitat visual. No obstant això, habitualment el bastó s’identifica amb persona cega, i la majoria de les persones amb visió normal desconeixen l’existència de multitud d’afeccions visuals que dificulten les activitats diàries sense implicar necessàriament ceguesa total.
Amb la introducció del distintiu “tinc baixa visió” Begisare pretén que la població general els identifiqui com a discapacitats visuals. Aquest col·lectiu, per tant, s’identificarà mitjançant xapes i braçalets amb el símbol “Tinc Baixa Visió”. Així la població podrà entendre certs comportaments estranys causats per la baixa visió (no saludar a un conegut, ensopegar amb facilitat,…) i que d’una altra manera podrien ser malentesos (mala educació, alcoholisme,…). Es tracta d’una nova eina per fer visibles i identificar a les persones amb baixa visió i complementar l’ús del bastó blanc indicant que no es tracta d’un cec total.#TengoBajaVisión
L’associació Begisare ha engegat una campanya digital amb especial incidència a les xarxes socials com Whatsapp, Facebook i Twitter. Es tracta de difondre el nou distintiu a través del vídeo que s’ha creat juntament amb el hashtag #TengoBajaVisión i que la gent reconegui el nou símbol i comprengui que les persones que ho porten tenen serioses dificultats pel seu problema visual encara que aparentment els seus ulls siguin normals o siguin capaços de realitzar accions que un cec total no podria fer.
Per a més informació, visita la web www.tengobajavision.com
